A qui o què estem protegint
realment quan ens aferrem a que les coses no canvien?
Des de sempre, les persones hem buscat la manera de conservar allò que tant apreciem.
L’amor de la parella, la unió de la família, la innocència dels fills, el càrrec que ocupem a la
feina...i en l’esforç per mantindre-ho en el temps, ens desesperem, ens estressem, ens
enfadem, i fins i tot emmalaltim. Però per què ho fem això? A qui o què estem protegint
realment quan ens aferrem a que les coses no canvien?
Quan sorgix una crisi en qualsevol àmbit de la vida, intentem trobar una solució si esta
existix; però arriba un moment en el que, el què costa, és saber quan hem de parar d’insistir
en arreglar-ho i deixar-ho anar, perquè ja hem fet tot el que calia fer o perquè potser ho
estem empitjorant més.
Recordo l’article de Thais Casanova que parlava del fenòmen de l'homeòstasi, aquella
tendència que tenen tots els sistemes vius, com per exemple la família, a mantindre’s estables,
sense crisis, perquè no volen que res canvie. Però com deia a l’article, qualsevol
sistema viu, ha de ser canviant i adaptatiu. Per poder créixer i viure en pau hem de dixar
fluir el cicle natural de la vida. Per tant, es tractaria de soltar i acceptar. Soltar els fills i
acceptar que han de volar sols perquè es convertixquen en adults, soltar la parella i
acceptar que la relació no ens fa bé a cap dels dos, soltar aquella feina que no ens convé i
acceptar les noves oportunitats que se’ns presenten...en definitiva, acceptar que tot canvia,
fins i tot l’entorn natural on vivim, com el Delta, un sistema viu que ha viscut molts canvis,
des de sempre, i continuarà canviant. I la manera en la que podem intervindre els seus
habitants per fer que estos canvis es produixquen el més natural i favorable possible,
dependrà des de quin lloc ens situem les persones dins de tot este sistema que és lo Delta.
Haurem de repensar què esperem de la terra on vivim i què li podem demanar. A fi i al cap,
les decisions que prenem en qualsevol moment de crisi es resumixen a una sola pregunta:
de quina manera volem viure?
El Delta ha estat un dels motius pels que hem volgut parlar amb Sofia Rivaes, una dona que
ha passat la major part de la seua vida fent canvis, aventurant-se a viure’ls i acceptant allò
que no podia canviar. Ella coneix molt bé com actua la naturalesa, és biòloga i fa més de 25
anys que viu al Delta.
També destaquem l’article de Natura, on la nostra biòloga de capçalera, Nati Franch, ens
explica de forma clara i senzilla què és un delta, com es forma i perquè és tant canviant.
"Les espècies que sobreviuen no són les més fortes, ni les més ràpides, ni les més intel·ligents, sinó aquelles que s'adapten millor al canvi."
Charles Darwin
La portada de Mirada 8 és un homenatge a Lurdes Sanchis. Qui va nàixer a la Cava. Als deu anys, per inquietuds artístiques del seu pare, la família va anar a viure a Barcelona. Tot i viure uns quants anys fora del poble, el seu pare li va mantindre encesa la flama de l'art i a estimar el Delta, va satisfer les seues inquietuds artístiques dedicant-se a la pintura amb aquarel·la, la seva gran passió. Va fer exposicions de les seves obres a Barcelona i Deltebre.
Text: Natàlia Zaragoza @nat_za_fra
Il·lustració portada: Lurdes Sanchis