Premi literari Mandruquer
2025

La nostra essència

Entre la calma del matí i la llum suau de l’alba, apareix ella, com una obra en constant transformació. Cada arruga, cada mirada, és una pinzellada més d’una història de vida feta en coratge i tendresa. Lo seu cabell castany li cau per damunt les espatlles, i s’hi mou com una cortina de seda, embolicant un rostre que parla de terra, de vent i de memòria.
Té uns ulls marrons plens de caliu, com lo fang del Delta, que si t’hi perds, pots llegir-hi secrets antics i silencis llargs. Les seues mans, marcades pel temps, han criat tres vides i han aguantat el pes de jornades llargues, sense mai demanar res a canvi. A casa, a la feina, a la vida: sempre al peu del canó.
Quan camina pels arrossars, li veig els garrons lleugerament enfangats, com les dones d’abans, les que han aixecat estes terres en les mans nues i l’ànima plena. Elles, que sovint callaven, però que ho deien tot amb una mirada o una rialla.
Ella és una d’estes dones que fan avançar el món sense fer soroll. Que han fet del sacrifici virtut, i de la humilitat, camí. Quan riu, ho fa amb aquella llum que t’abraça, encara que a vegades, darrere del somriure, s’hi amaguen els dubtes que deixa la pèrdua de l’oïda.
Però res li trau la força. Ni el pas dels anys ni la rutina. És companya, mare, guia. És Delta i és dona. I jo, cada dia, tinc la sort de caminar al seu costat, sabent que el seu amor és la millor terra on arrelar el futur.