top of page

Sofia Rivaes

Actualizado: 12 ene 2022

Una tarde de finals de març, Thais i jo, ens dirigim cap a Riet Vell, la reserva d’aus impulsada per SEO/ Birdlife que tenim al Delta de L’Ebre. Volem conversar amb Sofia Rivaes da Silva (Setúbal, Portugal, 1974), biòloga i responsable de Riet Vell des del 2018, i que fa més de 25 anys que viu a Deltebre. Quan arribem a la finca, la calma i el so de la natura ens fa callar i escoltar. El lloc, voltat d’arrossars i arbres, et recorda el regal de vida natural que tenim tan a prop i moltes vegades oblidem. Sofia ens rep amb entusiasme i ens porta al mirador de la reserva, allí tindrem una conversa molt interessant mentres podem observar el que sembla un quadre naturalista en moviment: la bassa plena de colls verds, àdenes, pàxeres, flamencs...



Sofia què hi fas a Riet Vell?

Estic treballant des del 2018 formant part del SEO/ BirdLife ( associació dedicada a la

conservació de les aus i la biodiversitat ) al Delta de l’Ebre. El principal objectiu de SEO/

Birdlife és complir una funció social i científica ajudant a estudiar i conservar els ocells, la

naturalesa i els seus valors. Ens interessa el benestar humà i la conservació del món

natural.

L'objectiu de SEO va ser iniciar aquí una explotació d'arròs ecològic i treballar per una

agricultura viable que contribuís a la conservació d'espècies i hàbitats amenaçats en espais

naturals summament valuosos com els aiguamolls. L’objectiu del projecte es mostrar que

conservació de la natura i l’activitat econòmica poden coexistir..

Actualment a Riet Vell treballem amb arròs, pasta i llegums ecològics. Tots els aliments

procedents de cultius integrats plenament en el concepte de l'Agroecologia i produïts en

àrees de gran valor ambiental afavorint la conservació de la seva biodiversitat.

També tenim un programa de voluntariat permanent i realitzem moltes activitats d’educació i

sensibilització ambiental.


Explica’ns perquè vas escollir ser biòloga.

De fet, havia d’estudiar medicina. Vaig ser molt bona estudiant i en aquella època quan

tenies bones notes la família donava per fet que havies d’estudiar per ser metge. Però jo

empatitzo molt amb el patiment i el dolor de les persones, i vaig pensar que no podria estar

fent una feina que em faria sofrir molt. Vaig pensar que si havia de fer-ho tota la vida havia

de ser algo que m’agradés. Així que vaig dir a casa que volia fer Biologia. M’agraden molt

els animals i estar a la natura. Els meus pares ho van acceptar i amb 17 anys ja vaig

començar la carrera.


De xocoteta, vas tindre contacte amb la natura?

Vivíem a Setúbal, que és una ciutat d’uns 120.000 habitants, però els caps de setmana

sortíem als boscs d’alzina surera dels voltants o a la platja i a l’estiu passàvem les vacances

al poble de ma mare o fent camping salvatge a les dunes...La meva mare ens va inculcar

l’amor pels animals i les plantes i la curiositat per descobrir els secrets de l’entorn natural.

Ella hagués pogut ser una bona biòloga, i de fet els dos germans hem escollit feines

relacionades amb la natura.


Com fas cap aquí baix, al Delta?

Quan havia de fer el projecte de fi de carrera, podia triar alguns llocs...entre ells Suècia i el

Delta de l’Ebre, i per recomanació del professor Narcís Prat al final vaig escollir el Delta. I

menys mal, perquè el fred no m’agrada gens i a més jo vinc d’un lloc de aiguamolls,

arrossars, tarongers i mosquits, un entorn molt semblant al que em vaig trobar al delta i per

la qual cosa em sento com a casa. Vaig estar 11 mesos fent el projecte i durant 3 o 4 mesos

vaig viure a l’estació biològica i la resta del temps vaig estar de lloguer a Deltebre. Quan

vaig finalitzar el projecte vaig tornar a Portugal. Però jo ja no estava igual, m’havia enamorat

i volia tornar. I ho vaig fer.


I vas buscar-te la vida...

Si, he treballat en molts llocs i de vegades fora de l’àmbit de la Biologia. Sóc una persona

que li agrada l’aventura, aprendre de les diferents experiències i a més no m’ha preocupat

mai el tema econòmic perquè no sóc ambiciosa en este sentit. No he sigut una persona

materialista, de menuda no demanava mai res. Saps què els dic sempre als meus nebots?

Els dic, què és el més important a la vida? L’amor. Allò que tu sents.


Què és el que més t’agrada del teu ofici?

Que sento que estic contribuïnt en algo molt important per a la societat i que és vocacional

completament. M’agrada pensar que tot allò que he après fent esta feina pugue ser

transmés als joves que estimen la naturalesa, als que volen ser biòlegs o simplement a les

persones que volen protegir i respectar l’entorn natural on estan vivint. M’agrada guiar als

joves estudiants que venen a fer el mateix que vaig vindre a fer jo fa 25 anys. M’agrada

donar-los suport en tot el que necessiten però també els dono l’oportunitat d’equivocar-se,

d’experimentar, de provar...


Com veus la situació del nostre Delta?

Amb preocupació. Mira, el Delta té unes dinàmiques naturals que per molt que estiguin

condicionades de vegades per l’acció de les persones, això no ens dona dret a decidir com

ha de ser. Anar en contra les forces de la natura té un preu molt alt. Sempre hem cregut que

som els amos de la Terra i la Terra no és nostra, natros en formem part. Hem de tenir una

percepció clara d’on estem i si volem seguir vivint aquí, hem de respectar el lloc on vivim i

ara ja estem al límit. No podem continuar explotant el planeta al màxim. Pel que fa al Delta,

hi ha solucions sostenibles basades en les mateixes dinàmiques naturals i d’altres solucions

més tècniques i que s’han de provar, evidentment, però això tampoc ens assegura

conservar el mateix Delta que hem tingut fins ara, perquè el delta no ha estat sempre el

mateix en els seus 8000 anys d’existència. Pretendre que el delta sigui a partir d’ara sempre

igual simplement no és realista i lo que provoca és frustració.


Quines són estes solucions sostenibles?

Principalment , la baixada de sediments. Tenim exemples per tot el món de què pot

funcionar. L’altra seria conservar els hàbitats naturals de la franja costera i reforçar-los fent

una gestió adaptativa d’estes zones que son resilients i que tenen més capacitat d’adaptació

als fenòmens meteorològics extrems que qualsevol altre entorn humanitzat. Això és la base,

després es poden afegir algunes altres solucions més intervencionistes sempre i quan no

provoquen impactes ambientals significatius afegits, però si no es restaura la funció ecològica del

riu i es desbloquegen els sediments, qualsevol actuació que es faci a la costa és en va.


I del canvi climàtic, creus que som a temps encara?

Ja fa més de vint anys que els científics ensenyen evidències científiques de l’existència del

canvi climàtic, que s’ha estat sistemàticament negant fins ara que ja veiem les orelles al llop

i ens està ja afectant directament. Vull pensar que si actuem ara, si canviem ara, encara

som a temps. Es tracta de ser més humils com a espècie i entendre que els humans som

part de l’ecosistema natural i que si interferim molt amb actuacions errònies és quan ens

carreguem l’equilibri que ens ha permès ser com a espècie. La pàndemia de la Covid-19n’

és un clar exemple de com la destrucció de la biodiversitat i dels hàbitats naturals ha

afavorit el salt d’este virus d’origen animal als humans. Els hàbitats naturals ens protegeixen

i els necessitem sans. Crec que fa falta una gran conscienciació i entendre que no podem

prioritzar sempre els nostres interessos econòmics, ni voler créixer indefinidament. Hem de

repensar la nostra manera de viure, hem de fer un pas enrere. Encara que això costi molt

d’acceptar..


Però creus que la gent vol escoltar als biòlegs, ambientòlegs, ecologistes...?

Jo sempre dic, als metges sempre els fem cas i la medicina és una ciència. Les persones hem

d’entendre que l’ecologia també és una ciència, igual que la medicina. S’utilitza el mateix

mètode científic per estudiar i investigar però amb temes diferents. Els negacionistes estan

per totes parts però al final lo que compta és l'evidència científica. I a més el temps

acostuma a donar-nos la raó. La llàstima és perdre el temps negant l’evident.


A Sofia Rivaes no la coneixíem, i quan ens van parlar d’ella, ens va picar la curiositat.

Volíem saber perquè havia escollit el Delta per establir-s’hi definitivament, volíem conèixer la

opinió d’una dona de ciència sobre l’evolució del nostre delta des d’una perspectiva més

distant, ja que pensàvem que la seua vinculació amb esta terra, pel fet de ser de fora, seria

diferent a la nostra. Però després de parlar-hi ens hem adonat que és tant o més “del

terreno” que natros i que el lloc on ha nascut sempre seran les seues arrels, però el lloc on

viu, treballa. respecta i estima...és casa seua.


Gràcies Sofia per la tasca que estàs fent i per compartir els teus coneixements amb natros.






“Natros formem part de l’ecosistema, no en som els amos. Si trenquem l’equilibri natural, no hi ha volta enrera”.

(Sofia Rivaes Da Silva)




 


Entrevista: Natàlia Zaragoza Franch @nat_za_fra

Thais Casanova Bertomeu @thaiscasanovab


Fotografies: Jordi Casanova Ribes @jordialus

39 visualizaciones0 comentarios

Entradas Recientes

Ver todo

Comments


bottom of page