Una tarde de finals de març, Thais i jo, ens dirigim cap a Riet Vell, la reserva d’aus impulsada per SEO/ Birdlife que tenim al Delta de L’Ebre. Volem conversar amb Sofia Rivaes da Silva (Setúbal, Portugal, 1974), biòloga i responsable de Riet Vell des del 2018, i que fa més de 25 anys que viu a Deltebre. Quan arribem a la finca, la calma i el so de la natura ens fa callar i escoltar. El lloc, voltat d’arrossars i arbres, et recorda el regal de vida natural que tenim tan a prop i moltes vegades oblidem. Sofia ens rep amb entusiasme i ens porta al mirador de la reserva, allí tindrem una conversa molt interessant mentres podem observar el que sembla un quadre naturalista en moviment: la bassa plena de colls verds, àdenes, pàxeres, flamencs...
Sofia què hi fas a Riet Vell?
Estic treballant des del 2018 formant part del SEO/ BirdLife ( associació dedicada a la
conservació de les aus i la biodiversitat ) al Delta de l’Ebre. El principal objectiu de SEO/
Birdlife és complir una funció social i científica ajudant a estudiar i conservar els ocells, la
naturalesa i els seus valors. Ens interessa el benestar humà i la conservació del món
natural.
L'objectiu de SEO va ser iniciar aquí una explotació d'arròs ecològic i treballar per una
agricultura viable que contribuís a la conservació d'espècies i hàbitats amenaçats en espais
naturals summament valuosos com els aiguamolls. L’objectiu del projecte es mostrar que
conservació de la natura i l’activitat econòmica poden coexistir..
Actualment a Riet Vell treballem amb arròs, pasta i llegums ecològics. Tots els aliments
procedents de cultius integrats plenament en el concepte de l'Agroecologia i produïts en
àrees de gran valor ambiental afavorint la conservació de la seva biodiversitat.
També tenim un programa de voluntariat permanent i realitzem moltes activitats d’educació i
sensibilització ambiental.
Explica’ns perquè vas escollir ser biòloga.
De fet, havia d’estudiar medicina. Vaig ser molt bona estudiant i en aquella època quan
tenies bones notes la família donava per fet que havies d’estudiar per ser metge. Però jo
empatitzo molt amb el patiment i el dolor de les persones, i vaig pensar que no podria estar
fent una feina que em faria sofrir molt. Vaig pensar que si havia de fer-ho tota la vida havia
de ser algo que m’agradés. Així que vaig dir a casa que volia fer Biologia. M’agraden molt
els animals i estar a la natura. Els meus pares ho van acceptar i amb 17 anys ja vaig
començar la carrera.
De xocoteta, vas tindre contacte amb la natura?
Vivíem a Setúbal, que és una ciutat d’uns 120.000 habitants, però els caps de setmana
sortíem als boscs d’alzina surera dels voltants o a la platja i a l’estiu passàvem les vacances
al poble de ma mare o fent camping salvatge a les dunes...La meva mare ens va inculcar
l’amor pels animals i les plantes i la curiositat per descobrir els secrets de l’entorn natural.
Ella hagués pogut ser una bona biòloga, i de fet els dos germans hem escollit feines
relacionades amb la natura.
Com fas cap aquí baix, al Delta?
Quan havia de fer el projecte de fi de carrera, podia triar alguns llocs...entre ells Suècia i el
Delta de l’Ebre, i per recomanació del professor Narcís Prat al final vaig escollir el Delta. I
menys mal, perquè el fred no m’agrada gens i a més jo vinc d’un lloc de aiguamolls,
arrossars, tarongers i mosquits, un entorn molt semblant al que em vaig trobar al delta i per
la qual cosa em sento com a casa. Vaig estar 11 mesos fent el projecte i durant 3 o 4 mesos
vaig viure a l’estació biològica i la resta del temps vaig estar de lloguer a Deltebre. Quan
vaig finalitzar el projecte vaig tornar a Portugal. Però jo ja no estava igual, m’havia enamorat
i volia tornar. I ho vaig fer.
I vas buscar-te la vida...
Si, he treballat en molts llocs i de vegades fora de l’àmbit de la Biologia. Sóc una persona
que li agrada l’aventura, aprendre de les diferents experiències i a més no m’ha preocupat
mai el tema econòmic perquè no sóc ambiciosa en este sentit. No he sigut una persona
materialista, de menuda no demanava mai res. Saps què els dic sempre als meus nebots?
Els dic, què és el més important a la vida? L’amor. Allò que tu sents.
Què és el que més t’agrada del teu ofici?
Que sento que estic contribuïnt en algo molt important per a la societat i que és vocacional
completament. M’agrada pensar que tot allò que he après fent esta feina pugue ser
transmés als joves que estimen la naturalesa, als que volen ser biòlegs o simplement a les
persones que volen protegir i respectar l’entorn natural on estan vivint. M’agrada guiar als
joves estudiants que venen a fer el mateix que vaig vindre a fer jo fa 25 anys. M’agrada
donar-los suport en tot el que necessiten però també els dono l’oportunitat d’equivocar-se,
d’experimentar, de provar...
Com veus la situació del nostre Delta?
Amb preocupació. Mira, el Delta té unes dinàmiques naturals que per molt que estiguin
condicionades de vegades per l’acció de les persones, això no ens dona dret a decidir com
ha de ser. Anar en contra les forces de la natura té un preu molt alt. Sempre hem cregut que
som els amos de la Terra i la Terra no és nostra, natros en formem part. Hem de tenir una
percepció clara d’on estem i si volem seguir vivint aquí, hem de respectar el lloc on vivim i
ara ja estem al límit. No podem continuar explotant el planeta al màxim. Pel que fa al Delta,
hi ha solucions sostenibles basades en les mateixes dinàmiques naturals i d’altres solucions
més tècniques i que s’han de provar, evidentment, però això tampoc ens assegura
conservar el mateix Delta que hem tingut fins ara, perquè el delta no ha estat sempre el
mateix en els seus 8000 anys d’existència. Pretendre que el delta sigui a partir d’ara sempre
igual simplement no és realista i lo que provoca és frustració.
Quines són estes solucions sostenibles?
Principalment , la baixada de sediments. Tenim exemples per tot el món de què pot
funcionar. L’altra seria conservar els hàbitats naturals de la franja costera i reforçar-los fent
una gestió adaptativa d’estes zones que son resilients i que tenen més capacitat d’adaptació
als fenòmens meteorològics extrems que qualsevol altre entorn humanitzat. Això és la base,
després es poden afegir algunes altres solucions més intervencionistes sempre i quan no
provoquen impactes ambientals significatius afegits, però si no es restaura la funció ecològica del
riu i es desbloquegen els sediments, qualsevol actuació que es faci a la costa és en va.
I del canvi climàtic, creus que som a temps encara?
Ja fa més de vint anys que els científics ensenyen evidències científiques de l’existència del
canvi climàtic, que s’ha estat sistemàticament negant fins ara que ja veiem les orelles al llop
i ens està ja afectant directament. Vull pensar que si actuem ara, si canviem ara, encara
som a temps. Es tracta de ser més humils com a espècie i entendre que els humans som
part de l’ecosistema natural i que si interferim molt amb actuacions errònies és quan ens
carreguem l’equilibri que ens ha permès ser com a espècie. La pàndemia de la Covid-19n’
és un clar exemple de com la destrucció de la biodiversitat i dels hàbitats naturals ha
afavorit el salt d’este virus d’origen animal als humans. Els hàbitats naturals ens protegeixen
i els necessitem sans. Crec que fa falta una gran conscienciació i entendre que no podem
prioritzar sempre els nostres interessos econòmics, ni voler créixer indefinidament. Hem de
repensar la nostra manera de viure, hem de fer un pas enrere. Encara que això costi molt
d’acceptar..
Però creus que la gent vol escoltar als biòlegs, ambientòlegs, ecologistes...?
Jo sempre dic, als metges sempre els fem cas i la medicina és una ciència. Les persones hem
d’entendre que l’ecologia també és una ciència, igual que la medicina. S’utilitza el mateix
mètode científic per estudiar i investigar però amb temes diferents. Els negacionistes estan
per totes parts però al final lo que compta és l'evidència científica. I a més el temps
acostuma a donar-nos la raó. La llàstima és perdre el temps negant l’evident.
A Sofia Rivaes no la coneixíem, i quan ens van parlar d’ella, ens va picar la curiositat.
Volíem saber perquè havia escollit el Delta per establir-s’hi definitivament, volíem conèixer la
opinió d’una dona de ciència sobre l’evolució del nostre delta des d’una perspectiva més
distant, ja que pensàvem que la seua vinculació amb esta terra, pel fet de ser de fora, seria
diferent a la nostra. Però després de parlar-hi ens hem adonat que és tant o més “del
terreno” que natros i que el lloc on ha nascut sempre seran les seues arrels, però el lloc on
viu, treballa. respecta i estima...és casa seua.
Gràcies Sofia per la tasca que estàs fent i per compartir els teus coneixements amb natros.
“Natros formem part de l’ecosistema, no en som els amos. Si trenquem l’equilibri natural, no hi ha volta enrera”.
(Sofia Rivaes Da Silva)
Entrevista: Natàlia Zaragoza Franch @nat_za_fra
Thais Casanova Bertomeu @thaiscasanovab
Fotografies: Jordi Casanova Ribes @jordialus
Comments