top of page

Paca Bonet Marsal


“Estic molt orgullosa de l’educació que em van donar muns pares i de la meua família.”



Francesca Bonet Marsal, Paca, va nàixer a la posguerra l’any 1947. Amb 40 anys i 4 fills, ella i el seu home Josep Aliau van dixar els seus oficis de modista i paleta per obrir el Restaurant Paca, als locals comercials de Riumar ( Deltebre). I un dia de Sant Roc, a la nit, després d’haver servit molts dinars i sopars, Paca no es podia adormir i va començar a escriure. Així va náixer el seu cinquè “fill”, Entre plat i plat, una cuina al Delta de l’Ebre ( Aeditors, 2009) el seu primer llibre, que a dia d’avui ja ha arribat a la 3a edició.
Al llibre explica les receptes de cuina típica del Delta i altres més innovadores i les enllaça amb records de la seua vida, tan els viscuts per ella com els que li van explicar els seus pares i iaios.

Des de quan escrius Paca?

Des de xocoteta. Sempre ho he fet, sempre he escrit tot allò que em passava pel cap, però normalment ningú ho llegia, ho llençava. Sempre m’ha agradat plasmar allò que sento i em va bé.


Al 2009 vas publicar el teu primer llibre, Entre plat i plat, un llibre on a cada capítol expliques un trosset de la teua vida i li afegixes un plat dels que cuineu al restaurant i que són receptes del Delta i de les terres de l’Ebre... com va sorgir la idea?

Vaig pensar que la cuina, sempre va lligada a la felicitat. Em va sortir així. Mun pare, per exemple, cuinava tripa i pota de bou durant la guerra, per això al capítol que parlo d’ell vaig posar esta recepta.


Vas dir a la família que l’estaves escrivint?

No, no per a què? Vaig posar-me un dia i el vaig acabar en dos o tres mesos. Allò que has viscut també és més fàcil escriure-ho perque et surt del cor. Una vegada acabat, me’l va corregir Baltasar Casanova i li vaig ensenyar a un editor del Perelló que va ser qui me’l va editar. Estic molt contenta i em sento realitzada, s’han venut molt bé i ja anem per la 3a edició.. També vaig estar molt agraïda quan l'associació ADAS em va fer l’homenatge per dona emprenedora, juntament amb altres dones del poble, em va nutrir com a persona; em va fer molta il·lusió.


Com t’ho has fet per portar el restaurant, i alhora criar 4 fills, cuidar dels pares, escriure un llibre...?

Robant temps d’on podia. A mi no em val que algú digue ‘és que jo no puc fer-ho’, no t’has de rendir abans de començar. També et dic que no he sigut massa dormidora, i a les nits sobretot, després de tancar, em posava a escriure. I penso que si vols fer-ho trobes el temps. Jo no sóc d’estar parada molt de rato...tot i que també sé descansar.




Ens han xerrat que estàs escrivint un segon llibre, com serà esta vegada?

És la vida pròpia, novelada. La història que em van contar muns iaios i muns pares sobre ells, a mi i ma germana Carmeta quan érem menudes, i per tant, explico la meua vida també.


Què t’ha inspirat a escriure este segon llibre?

La idea també em va vindre perquè ma mare sempre deia que sa mare, era molt dolenta. I jo després de gran, penso que ma iaia no era dolenta, a ma iaia el que li passava és que estava amargada, i així amb la novel·la també vull rehabilitar el nom de ma iaia.


I com has arribat a n’esta conclusió sobre ella?

Als 6 anys a ma iaia se li va morir sa mare, després, en 20 anys se li mor la dona que la va criar, la seua segona mare, i va haver de marxar al Perelló, d’on provenia ella, a buscar la seua família d’origen.En aquella època van patir molt ,hi havia pobresa. Van viure epidèmies..., ella va patir ‘les febres’. Los crios llavons se morien de la sarrampió, de la diftèria, de la quartana ( malaria). Durant el primer confinament per la Covid vaig pensar també en incloure estos fets.


Ets una dona que transmet alegria i molt sentit de l’humor, de qui creus que et ve?

De mon pare, era molt xistós, optimista i valent. Ell em va ensenyar ‘la regla de tres’ i ma mare a cusir, cuinar...ella va ensenyar a llegir i a escriure als seus cunyats. Eren molt treballadors i estic molt orgullosa de l’educació que vaig rebre de muns pares i és la que he transmès als meus fills.


Com t’ho imagines tot d'aquí a 5 anys?

Suposo que ja no estaré al restaurant, no veig el moment per això, però la continuïtat ja està en mun fill.


En que ocuparàs el temps?

En escriure més, cosir també... que m’agrada molt. I vull tornar a París, és de les ciutats més boniques on he estat, és meravellosa.



Si hi ha algo que us agrada i us apassiona ho heu de fer, però tenint clar què prioritzeu


Quin consell donaries a les dones de la nostra generació, que som mares, treballem i tenim altres inquietuds?

Que si hi ha algo que us agrada i us apassiona ho heu de fer, però tenint clar què prioritzeu. Ma mare sempre deia “és més l’obligació que la devoció”. Hi ha temps per a tot, i cadascuna sap on estar el seu límit. Jo tot el que he fet en esta vida, ho tornaria a fer. Hem treballat moltíssim per la família i he prioritzat la seua educació però també he pogut fer el que m’ha agradat sempre, escriure, viatjar…



 


Ens ha encantat conversar amb Paca, una dona de la que havíem sentit a parlar i que hem descobert que és tan autèntica, valenta, sensible i vital...com transmet al seu primer llibre. Al seu costat, escoltant-la, ens vam sentir com si fossem de casa, i ens va transmetre una saviesa que només les persones que han viscut tantes situacions com ella ha hagut de viure ,de tots colors, poden tenir-la.



Perquè Paca, a pesar d'haver viscut experiències doloroses, ha sabut trobar l'alegria de viure, ha transformat el seu dolor en valentia. Ella manté viu el llegat de la seua família, i sobretot manté molt present també a la dona tant estimada i apreciada per a ella que era san germana, Carme.



Paca és d'admirar.



 


Entrevista: Natàlia Zaragoza Franch@nat_za_fra


Fotografies: Jordi Casanova Ribes @jordialus



68 visualizaciones1 comentario

Entradas Recientes

Ver todo
bottom of page