Per als botànics, farmacèutics i altres especíments científics, i no científics interessats: Malva sylvestris.
Estic segura que l’heu vist per la vora de casa o a les vores dels horts i camins. I que coneixeu l’expressió “està criant malves” quan ens referim al fet que una persona és morta i que fa referència al lloc que acostuma a crèixer la malva, en terres nitrogenats.
Esta planta tan comú conté mucílag: una substància vegetal viscosa que forma part del que en diem fibres solubles. El mucílag té una acció hidratant i s’adherix a les mucoses (respiratòries i intestinals), reparant microferides, protegint-les i aportant aigua que necessiten per continuar amb la seua funció barrera (penseu que les mucoses són la continuació de la pell a dins el nostre cos). Aquests mucílags que es troben sobretot a les fulles i les flors, aporten unes qualitats que no podem desaprofitar per a la nostra salut. Els podem usar per:
Ajudar a treure els mocs secs i enganxats al nas i la gola i a reblanir la tos, calmant la irritació que provoca quan és seca.
Afonia, farinfitis i laringitis.
Regular el trànsit intestinal. És un laxant suau que podem prendre amb total seguretat.
Calmar l’acidesa d’estómac o les úlceres, tant al budell com a l’estómac.
El que m’agrada, sobretot, és que el seu ús és molt segur: poden prendre-la tranquil·lament grans i menuts, des dels iai@s fins als nets i netes, per menuts que siguen.
Des del març fins ben entrat l’octubre està florida i podem recol·lectar-la. Talleu les branques amb fulles i flors (mireu que estiguen sanes, sense pugó o altres bitxets). Podeu usar-les fresques o deixar-les secar (en un lloc sec, fosc i ventilat). Així les podreu guardar i fer servir quan ja no se’n troben.
Prepareu una infusió, amb les fulles i flors: 1 litre d’aigua i, quan arrenca el bull, tirem un grapat de fulles i flors a dins, i apaguem el foc. Tapem i dixem reposar 5-7 minuts per a què els mucílags se disolguen a l’aigua. Esperem fins que no creme per beure-la. Esta quantitat la podem anar bebent durant lo dia. Tota si som adults, la meitat si són menors de 10-12 anys.
Quan preparem 1L la conservació és de 24 hores, sense nevera ( a l’estiu millor que sí).
La malva no té un sabor potent, més bé és insulsa, i és fàcil endolcir-la amb mel, més recomanable que el sucre perquè mos afegix valor terapèutic i nutricional a la infusió.
També podem preparar xarop de malva
100g de fulles i flors de malva
1L d’aigua
50% de mel i/o sucre.
Preparem una infusió amb l’aigua i la malva, com abans. Quan ja hem colat, mirem La quantitat de líquid que ha quedat i calculem el 50% per afegir-ho en pes de mel o sucre. Remenem fins que es dissolgue i envasem en pots de vidre bens nets. Si no hem d’usar-lo immediatament, podeu posar-los al bany maria i després, etiquetats amb el nom i la data d’elaboració, al rebost!
Però aquí no acabem amb les usos que li podem donar a la malva, també ens la podem menjar, en amanides, tan les flors com les fulles. Renteu bé les fulles abans de fer-les servir. Les fulles també les podeu bullir o sofregir i fer una truita, que podeu decorar amb les flors. Les flors no les cuineu, per regla general les flors són massa delicades i no aguanten coccions, les podeu fer servir per a donar color a les amanides i com a toc final d’altres preparacions culinàries. Jo, fa uns anys vaig aprendre a preparar una crema de malva amb llangostins per llepar-te els dits. Però això són figues d’un altre paner i ja no em queda espai per a la recepta…
Text: Pilar Centelles @remeisxlanima
Il·lustració: Andreu Bertomeu @bertomeuandreu
Comentários