top of page

I la família per a què serveix?


Els camps d’arròs estan plens d’aigua, em pareixen el ventre d’una mare gestant. La vida està sortint cap enfora, explota en cada flor, cada arbre, cada herba. Cada rialla, cada plor... hi ha moviment, la primavera ja fa dies que és entre natros.

Sentint esta energia, sentint com tot allò que reposava, que pareixia mort, reviu, ressorgeix, deixant allò que ja no és necessari, us vull parlar de la funció de la família. Perquè a mi, de vegades observar la natura i connectar en la vida cíclica em fa replantejar el sentit de la vida.


A hores d’ara ja sabeu que jo soc orientadora familiar de base sistèmica, per tant us diré que la família és un sistema, que ve a ser un grup de persones i que això té un sentit. Diuen que les persones som animals socials, que sols no podríem sobreviure. Necessitem als altres per créixer, evolucionar, transformar-mos i sobreviure. Per tant quan naixem necessitem persones al costat, i les tenim molt a prop fins que mos fem grans, perquè sols no en sortiríem ben parats. Creieu-me he estat a prop de persones que no han tingut família i l’anel més gran que han tingut a la vida és trobar-ne una, sovint a qualsevol preu. I concretament que ha de fer la família? Doncs tot allò que necessitem de la família és pot resumir en dir que la família ha de garantir les necessitats progressives i les necessitats regressives de tots els seus membres. I que vol dir això? Doncs que totes les persones de totes les edats tenim necessitats progressives que venen a ser aquelles relacionades en l’exploració, crear projectes, viatjar, canviar de feina... en serien exemples, una mica vindria a ser com anar a veure i conèixer lo món fora de mi. I les necessitats regressives que son les relacionades en la necessitat de ser recollit, de refugi, per exemple quan estem passant per un mal moment i necessitem ser sostinguts, quan un infant té por i demana a la mare, quan un projecte no et surt bé i estàs molt trist...

Això vindria a ser la funció de la família, garantir estes necessitats, progressives i regressives.Que vull remarcar, que s’han de garantir estes necessitats per a tots els seus membres, no només als fills i filles, les dels pares i mares també.

Això vindria a ser la funció de la família, garantir estes necessitats, progressives i regressives. Que vull remarcar, que s’han de garantir estes necessitats per a tots els seus membres, no només als fills i filles, les dels pares i mares també. Aquí tots som importants, i si només vetllem pels fills i filles arribarà un moment en que estarem tant buits que no ho podrem fer.


Que és el més important? Tenir clar de qui és la responsabilitat d’assegurar la satisfacció d’estes necessitats. Per exemple, som el pare i la mare qui tenim la responsabilitat de garantir les necessitats dels fills i les filles. I ells mai, han de tenir el deure de cuidar les nostres, qui ha de facilitar la cobertura de les nostres és aquella persona que tenim al costat, en una posició d’igual a natros, (ja sabeu que els fills i filles mai son igual a natros, estem en una posició diferent) l’igual sol ser la parella, i si no n’hi ha, els amics, o algú de la família d’origen.


En el moment que deleguem el nostre cuidatge en el fill o filla, estem promovent un desordre familiar en quan a estructura, poscionant a l’infant al nostre costat o darrere nostre i en el seu rol, fent-lo cuidador, i per tant haurà de descuidar les seues necessitats i desitjos per complir els nostres. Així us invito a reflexionar sobre qui és el vostre refugi i quines son les necessitats que us és més fàcil acompanyar les regressives o les progressives i això us donarà pistes de que anar transformant en este caminet que es la parentalitat conscient. I recordar-vos que no és fàcil ser mare i pare i que si necessiteu orientació i assessorament, us acompanyo.


 

Text: Thais Casanova @thaiscasanovab


Il·lustració: Andreu Bertomeu@bertomeuandreu




43 visualizaciones0 comentarios

Entradas Recientes

Ver todo
bottom of page