Llegir a grans mestres no ens fa mestres.
Creure que un està en el seu camí personal més endavant que l'altre, no ens ajuda a avançar.
parlar de l'amor als altres sense demostrar-lo, no ensenya el seu valor.
Anteposar l'ego a les necessitats reals ens desnodrix, buida i desconnecta.
~ Intentar demostrar alguna cosa cap a fora, només mostra el que ens fa falta cap a dins ~
No servix de res creure, parlar, llegir i divulgar, si no s'acompanya, es nodrix, es demostra, es crea i s'està present.
Acceptar que cal ser conseqüents entre el que diem / expressem i fem, ens posa en un lloc de consciència real entre el que creiem i creem.
Des d'aquí vull dir-te:
Estic caminant el meu camí, al meu pas i la meua manera, estic avançant com puc des de la consciència, des del crear, estar present, demostrar cap endins, des de l'acompanyament, des de l'amor i la connexió real amb les persones.
Avui aquí ja no caben mitges tintes, paraules buides, dites, potser ni algun dia...
Perquè sóc avui i avui ja no ho vull.
Text i Il·lustració: Laura Ardit @ar_lau_
Comments