top of page

CORONAVIRUS... RESPONSABILITAT I PACIÈNCIA.

(article del març de 2020)

Amb tot l’enrenou que està causant la malaltia COVID-19 i la quantitat d’informació que circula sobre el coronavirus trobo que és superinteressant recuperar esta rondalla que segur que ja heu escoltat. De fet, jo me la vaig trobar fa unes setmanes en un grup de whatsapp i m’ha inspirat per escriure l’article.

La rondalla del pagès i la peste:

Allà al tròs estava el pagès, amb les seues faenes i l’aixada, quan va vore la peste tota vestida de negre, amb aquella dalla tan gran... Sí, sí, com la de la carta del tarot de la mort. Quan la va tindre a prop, li va preguntar: -on vas peste?, i ella li contestà: -vaig cap a l’altra banda de riu, a matar a 500 persones. Lo pagès se la va quedar mirant mentre s’allunyava... Uns dies més tard es tornen a trobar i el pagès li diu: -mentirosa! Em vas dir que anaves a matar 500 persones i n’has matat 5000! La peste li respon: -no, no, nooo, jo vaig matar-ne 500 tal com vaig dir-te, les altres se van morir de temor...


I d’això va este article, de la temor que mos paralitza i no mos deixa actuar ni per cuidar-mos i cuidar dels nostres o la temor que mos fa reaccionar i actuar com si el mon s’acabés. No dic jo que no hagi tingut sentit esta alerta sanitària. El té. És important fer cas de les precaucions que ens recomanen i que ben segur que tothom teniu clares a hores d’ara: una bona higiene de mans, tapar-mos nas i boca amb el braç, estornudar al colze, i estar atents/tes a la necessitat de moure’ns (fer viatges, per exemple). També afegiria que és important cuidar les nostres defenses: infusions de gingebre amb llima, prendre vitamina C, també suplements amb prebiòtics i probiòtics reforçaran les barreres naturals dels intestins; descansar -un organisme estressat cau malalt més fàcilment-... És temps de cuidar-mos per fer front al virus. Igual que altres virus, com el de la grip, és contagiós i ja ha provocat una epidèmia.

Sortosament, amb tots els avenços tecnològics i científics, s’està actuant ràpid, potser les mesures criden molt l’atenció: mascaretes per tot arreu, aïllaments domiciliaris, tancament de centres... Potser sembla exagerat, però fins que no es conegui l’epidemiologia -la forma en què actua el virus, les condicions (temperatura i altres circumstàncies) que el mantenen en vida, els reservoris,... - és necessari prendre mesures per contenir-lo. Evidentment s’ha escampat per tot el món, o quasi, ja no hi ha barreres al nostre planeta i la mobilitat de les persones és fàcil i ràpida. O encara penseu que desapareixerà tal com ha aparegut? També podria ser, no ho sé, però per a mi és més fàcil pensar que el coronavirus passarà a ser com un altre dels tants que ja conviuen entre natros des de fa segles. Els temps dirà.

Però hi ha un altre aspecte que també hem d’atendre: el de no alimentar la temor. A través de mitjans de comunicació, públics i privats, xarxes socials, tot el món digital (webs, blogs,

youtubers,...) mos arriba moltíssima informació, a vegades fiable i altres no. Un excés d’informació pot bloquejar la nostra capacitat d’acció i pot ser tan negatiu com no voler escoltar les precaucions que es recomanen. Esteu alerta de les narratives que vénen idees en lloc de fets. Escollim a qui i què escoltem. Que no mos infecte el virus mental de la temor que genera el creure’s que hem d’estar informats al segon, que hem de saber tot el que es diu del virus, perquè el virus mental és pitjor que el biològic... com ens explica la rondalla...

Ara per ara encara queda molt per saber sobre este coronavirus i l’epidemiologia de la malaltia. Els experts hi estan treballant i mentres, natros, és primordial que ens conscienciem de la responsabilitat individual que tenim cadascú amb la humanitat. Allò que en diuen l’efecte papallona, la teoria sobre els camps morfogenètics (de R. Sheldrake) i totes les evidències del funcionament dels camps de consciència, són fenòmens mentals, energètics, a tenir molt en compte: el que decidixo i faig individualment, influïx directament sobre la societat, sobre l’evolució de la malaltia i del pensament col·lectiu. Les psicosis col·lectives, les revolucions, els grans canvis socials es construixen a través d’estos processos. Els pensaments i les accions de cadascú tenen les seues conseqüències en la comunitat. La idea que sembla tant llunyana i espiritual de “tots som un”, avui pren tot el seu significat.

Informem-nos el just i necessari per prendre decisions assenyades i coherents, des de fonts fiables. Cuidem la nostra salut i seguim les pautes de prevenció que ens demanen. Dixem que els professionals de la salut i els dirigents treballin pel bé comú. Siguem responsables, pel nostre bé, pel bé de tots i totes. Responsabilitat i paciència... Us diria que tranquil·litat, però reconec que és difícil en estes circumstàncies d’incertesa.

Salut!

Pilar Centelles Mas

www.remeisperlanima.com




82 visualizaciones0 comentarios

Entradas Recientes

Ver todo
bottom of page